Ens van convidar a una boda de refugiats sirians. Ens ensenyen que malgrat tot el que viuen hi ha lloc per a l'amor, per a l'alegria, per a l'esperança en un futur millor.
La comitiva es va posar en marxa pels carrers d'Atenes, des de l'assentament de refugiats fins al lloc de la festa. El coordinador feia de padrí del nuvi i darrera anàvem amics i voluntaris, tota l'estona cantant. Vam pensar que no podien tenir cap familiar en aquest moment tan important, però ara els companys refugiats i els voluntaris som la seva família.
Com va dir aquella persona refugiada: "Mai una presència havia omplert tan bé una absència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario